Les Balears, illes per a la defensa dels drets humans

Les defensores de drets humans són dones que, de manera individual o col·lectiva, treballen per la defensa de la vida, fent front a qualsevol violació dels drets humans i per les llibertats fonamentals dels pobles i dels seus territoris. La defensa dels drets humans és un camí ple d’obstacles, sovint la seva tasca comporta un risc per a la seva integritat física i mental, sent moltes vegades objecte d’atacs i amenaces. A diferència dels seus companys homes, les dones defensores pateixen multiplicitat de formes de violència no únicament lligades a la seva lluita sinó també al seu gènere. Afronten diferents graus de perill i pateixen unes conseqüències físiques, socials i emocionals pròpies, són especialment susceptibles de patir violència sexual i es més freqüent que els seus fills i filles siguin amenaçades i agredides en represàlia pel treball que realitzen. 

El diagnòstic ens evidencia que les defensores de drets humans treballen en un context de violència, risc i discriminació i que la majoria  pateixen problemes crònics de cansament, estats d’extenuació emocional i amb grans dilemes de continuar amb la feina que realitzen.

Aquesta càrrega té un impacte ineludible sobre la seva salut, amb un acumulat d’afeccions que moltes vegades són invisibles: no se’ls presta l’atenció deguda i amb el temps poden arribar a derivar en problemes de salut molt més greus i irreversibles.

Per això el programa vol facilitar espais de curació, perquè les dones defensores facin un parèntesis en la quotidianitat de les seves lluites i obligacions i tinguin l’oportunitat de reconèixer-se, alliberar-se de les càrregues acumulades, reforçar les fortaleses i reprendre les seves vides des d’un enfocament en què l’autocura tingui un paper fonamental de cara a garantir la seva salut i benestar i la sostenibilitat de les seves lluites.

Aquests espais de protecció s’ubicaran sempre el més a prop possible del lloc a on resideixen aquestes dones, per evitar que s’hagin d’allunyar de les seves famílies i la seva llar. 

En el cas de les dones que temporalment són acollides per l’estat espanyol, es proposaran estades breus de cura i descans a les Illes Balears, en entorns adients i amb el suport terapèutic necessari, que es combinaran amb accions d’incidència política per visibilitzar les causes de les seves lluites.